2016-12-19 23:31

 

- Com va sorgir Brams i com van ser els inicis del grup?

- Hi ha dues versions: la versió oficial diu que ens vam trobar en una situació en la que havíem d’explicar tot allò que teníem al pap. El grup era el mitjà de comunicació perfecte perquè estava a la nostra disposició i n’érem els comandants. Podríem haver muntat una ràdio però disposàvem d’això ja que la majoria de la colla havia estat en grups. Llavors hi havia un que es deia Pots comptar i de les seves cendres vam sortir nosaltres.

Ara, la versió real per la qual vam crear un grup va ser perquè a les Festes Majors els músics no paguen. (riu)

 

- Teniu una àmplia discografia. Com ha evolucionat Brams durant aquests 25 anys?

- Quan vam començar, no en teníem pràcticament ni idea i fèiem el que podíem. Al llarg de la nostra carrera es veu un procés i una evolució d’aprenentatge, tant a l’hora d’interpretar com de transmetre missatges. Tot i això, a cada època hem intentat ser fidels i estar en sintonia amb els temps i amb el que passa, sense quedar-se enrere ni al marge.

 

- Les vostres cançons tenen un compromís. De quina manera volíeu incidir en la societat amb els vostres temes?

- Les cançons directament no canvien res, en tot cas indirectament. Poden ser la banda sonora d’una revolució però difícilment per elles soles fan res.

Sí que és veritat però, que la gent amb les cançons s’hi pot sentir identificada i té l’oportunitat d’adonar-se que no està sola en una lluita si veu que al seu voltant hi ha centenars de milers de persones que també s’hi senten identificades. Hi ha molta gent que podria pensar: “Això no m’agrada!”, però diuen que a tothom li esta bé...

En canvi, si no hi ha elements de protesta en els que la gent pot identificar-se, es trenca aquesta dinàmica. Si la gent veu que hi ha moltes altres persones amb el mateix sentiment, té capacitat d’organitzar-se, i això sí que pot canviar coses dins de la societat.

 

- Podríem dir doncs que els músics sou un referent?

- D’alguna manera, la gent que com nosaltres es dedica a fer cançons de protesta i revolucionàries, busca que la gent s’hi identifiqui. Estem parlant de concerts a camps de futbol, pavellons, places de festa major amb moltes persones... No només és la gent que ve a veure el concert, si no fins i tot la gent que passa per allà s’hi identifica. Aquesta gent se n’adona que tenen algú amb qui lluitar.

 

- El 2005 vau plegar. Quan vau tornar al cap de cinc anys, va canviar la vostra dinàmica?

No, no va canviar gaire. De fet, no ens vam deixar de veure mai; fèiem coses junts i va ser molt fàcil tornar-se a posar a treballar. Va ser com si no haguessin passat aquests cinc anys, com si fos el dia següent del final de l’últim assaig.

 

- Com era Brams quan va començar? I ara, com és Brams?

- Abans ens ho agafàvem diferent perquè treballàvem: tots els integrants menys jo eren professors de música, el David tenia l’estudi de gravació i jo sempre estava preparant espectacles, muntatges teatrals o creant espectacles. A més de tot això, fèiem Brams.  I ara no, l’únic que faig a nivell musical és Brams.

Abans teníem la necessitat de fer 60 bolos a l’any, però ara, al 26è any, ens l’agafem molt tranquil·lament. Estem a una situació molt còmoda que ens permet tocar sempre a llocs nous, anar a pobles que no havíem estat mai i, per tant, convèncer a gent que no saps qui ets, tenir la sensació de tornar a començar, i això és el que ens manté vius, amb il·lusió i amb força.

 

- Què us ha portat a tocar amb formacions de Banda Simfònica?

- Sempre hem tingut ganes de fer-ho, de donar un toc més solemne a la nostra música. Normalment, els grups ho acostumen a fer més amb orquestres simfòniques, però a nosaltres ens agradava més la força d’una banda de vent, té molta més potencia, i més fàcilment acompanya la música que fem nosaltres.

Com que sempre havíem tingut ganes de fer-ho, l’any 2005, a l’últim concert, vam programar un espectacle amb la Banda de Berga, amb 65 músics, i quan vam tornar al 2010 vam pensar que podíem donar-hi forma: tocar amb una banda també dóna la possibilitat de tocar moltes cançons que en un concert elèctric no lliguen i introduir missatges que en una plaça no s’acaben de captar.

 

- Amb quines altres bandes heu tocat, a part de la Banda Simfònica de Reus?

- Amb la Banda Municipal de Figueres, que vam inaugurar nosaltres, la de l’Escola de música de Berga, la de l’Escola de Música de Solsona-Súria, la de Torroella de Montgrí i potser un parell més.

 

- Què us va semblar la proposta de la BSR, i què us va sorprendre al primer concert al Teatre Bartrina?

- A totes els trobes alguna cosa que ens sorprèn. Amb la BSR vam notar un so molt compacte, amb molt de volum, i això per l’espectacle va anar molt bé.

Tots els concerts d’aquest format els procurem fer amb la banda del poble on anem a tocar, però quan vam veure que teníem dos concerts i que no teníem banda, vam pensar en l’alternativa de que pogués venir la BSR. Vam dir: “allò sona molt bé!”

 

- Teniu pensat fer concerts amb altres formacions com orquestres, cobles...?

- Ara estem preparant la gira de l’any que ve. Els concerts de Rock els farem amb una bandeta de 9 músics de Berga. Ens acompanyarà a tots els concerts, menys a Mallorca. Allà també tindrem una banda que ens acompanyarà quan hi anem.

 

- Un petit qüestionari...

Grup de Música : Els meus, Brams!

Pel·lícula: Star Wars.

Lloc on viatjar: Centre Amèrica, Nicaragua, Guatemala, sempre és un lloc on tornar.

Una cançó: Art de trair de Kitsch.

 

Un desig pel 2016: En el tema professional a l’ajuntament, triomfar i poder salvar Berga de la ruina a la que va ser condemnada. Amb Brams, continuar fent concerts i passar-nos-ho bé.